Llibre primer
1
¡O quant és gran lo perill, quantes són les sol·licituts e les congoixes a aquells qui es treballen en amor! Car, posat que alguns amats de la fortuna, aprés d'infinits infortunis, sien arribats al port per ells desijat, tants emperò són aquells qui raonablement se'n dolen, que anvides pusc creure que entre mil
"anvides", Envides: a penes, tot just. Diccionari de la llengua catalana. IEC.
desaventurats se'n tròpia un que hage amenada la sua causa a gloriosa fi. E si ab dret juí serà esguardat lo cas següent, jatsia que seran molts aquells qui diran que ells voldrien que axí els prengués de les sues amors, emperò, sabent la certenitat de les penes de les quals aquella dolçor amarga és tota plena, e no havent certenitat de la fi si serà pròspera o adversa, se deurien molt guardar de metre's en aquest amorós ans dolorós camí. E per ço us vull recitar quant costà a un gentil cavaller e a una noble dona l'amar-se l’un a l’altre, e com ab gran treball e pena, e seguits de molts infortunis, aprés llong temps aconseguiren lo guardó de llurs treballs.
2
Fonc ja ha llong temps, segons io he llegit, en Catalunya, un gentil hom,... apellat, lo qual fonc dotat més de seny e de gràcia de les gents que no d'aquells béns que als hòmens a ús comun la fortuna comana, car solament era senyor d'una casa baixa. E havent una molt bellíssima dona per muller, apellada Honorada, desenvolupats dels tràfecs mundanals, pobrement e honesta vivien; tots temps emperò treballaven en aquistar la gràcia del piadós
Aquistar. De l'italià acquistare, acoseguir pel propi esforç. IEC: v. tr. Recaptar, conquerir en sentit moral.
Redemptor, de la qual cosa més que d'alguna altra havien cura contínua. E jatsia en lo seu jovent no haguessen haüts fills, nostre senyor Déu los en volgué consolar en la sua vellesa, e sí els donà un fill, lo qual apellaren Curial, creatura segons la sua massa tendra edat pus bella que altre; e ab ell lo pare e la mare vivien tan contents, així com aquells qui molt l'havien desitjat, que de cosa altra en lo món pus contents no porien ésser. Lo qual minyó, aprés pocs anys de la sua naixença, morint lo pare, romàs orfe.
3
4
Curial, servint lo marquès, jatsia que per ell fos molt amat, tant emperò s'era enamorat lo marquès de l'Andrea, sa muller, que ja no curava de degú, ans oblidava totes altres coses; per què lo dit minyó, qui notable entrada en casa d'aquell senyor havia haüda, per lo dit afeminat senyor era mès en oblit, e no anava així favorit, ornat, ne apunt, com feia d'abans que l'Andrea vengués.
La bona dona, la qual per lo gran amor que a son fill havia no el denyava partir de si, ans volia que d'aquella pobretat que de son pare li era romasa se tengués per content, ab si lo tenia. Noble cor, emperò, que en molts pobres hòmens se met, se mès en aquest, e tantost en la sua infantesa li feu avorrir aquella vida; car, veent que la sua mare no li donava alguna deseixida, pobrement e a peu li fugí. E anà-se'n a casa del marquès de Monferrat, lo qual en aquell temps era jove fadrí e poc temps havia que per mort de son pare li era pervengut lo regiment e senyoria de la sua terra, e havia una germana minyona de poca edat, apellada Güelfa.
Entrat adoncs Curial en casa del marquès, lo qual en aquest temps estava en un castell seu apellat Pont de Stura, mès-se avant entre els cavallers e nobles hòmens e badant mirava'ls en la cara esperant si algun d'ells li parlaria; per què lo marquès eixint de missa, trobant-se davant lo fadri dix-li:
—¿De qui est?
Lo minyó respòs:
—Senyor, vostre son.
Lo marquès s'atura e mirà'l, e bé que fos en tendra edat constituït, no menys li viu los ulls molt resplandents e tanta bellesa en la sua cara que natura més no en podia donar; per què respòs tantost:
—E a mi plau que meu sies.
E, regirant-se als seus, dix:
—Per ma fe anc no viu tan gentil creatura ne que tant me plagués.
E replicà:
—E tu seras meu puis que a mi t'est donat, e ho series encara que a altre donat te fosses.
E demanant-li son nom, li respòs haver nom Curial. Per què tantost lo féu vestir e metre a punt, e dins la sua cambra, al servei de la sua persona, per cambrer lo retenc.
Curial cresqué en dies e en seny e en bellesa de la persona, en tanta singularitat que, en comú proverbi de la cort era caigut, que quant alguna grandíssima bellesa corporal nomenar volien, nomenaven la de Curial. E així mateix com nostre senyor Déu li havia donada corporal bellesa, ab aquella ensems li donà gràcia de quants ulls lo veien; així que no el veia persona que d'ell no s'enamoràs.
3
En aquest mateix temps lo senyor de Milà, lo qual jove e gentil cavaller era, havia una germana molt bella apellada Andrea. E oint la fama de la bellesa de la Güelfa, la que sens alguna comparació traspassava en aquell temps la bellesa de totes les donzelles d'Itàlia, no obstant que minyona fos, que anvides lo tretzèn any aconseguia, s'enamorà d'ella, e féu tractar que si al marquès de Monferrat fos acceptable, volenterosament li donaria l'Andrea per muller, cas que ell la Güelfa donar li volgués. La qual cosa, aprés de llong tractat hac compliment. Per què lo senyor de Milà trametent l'Andrea, rebé la Güelfa ab molt gran plaer e parec-li molt més bella que dit no li havien. Per què així fort d'ella s'enamorà e s'encès, que altra cosa no oia ne veia, ne havia bé ne repòs sinó tant com ab la Güelfa estava. Era aquesta Güelfa molt sàvia, e suau, e temprada en sos moviments. E amant lo seu marit ultra mesura, ella d'ell s'apodera e s'ensenyorí, en tant que ell no feia ne ordenava cosa alguna que primerament la Güelfa no s'assabentàs, e ella ab tanta discreció se regia, que per los vassalls poc menys que per lo marit era amada.
No era, emperò, complit lo segon any del seu maridatge, que al senyor sobreprès una gran febra, la qual succesivament així fort lo combaté que tots los metges lo pronusticaren a mort, per què féu son testament, lo qual en presencia de tots los seus barons ordonà. E volgué que la Güelfa ab marit o sens marit, fos senyora de Milà. e, aprés dies della, fos de aquell o de aquells en qui a ella plauria pervengués, e axi ell vivint ho féu jurar a sos vassalls, e passà d'aquesta vida. De la qual cosa la Güelfa dolor inextimable sentí. Emperò les llàgremes donant lloc a la llonguesa del temps, a menys plànyer començà.
Per què son frare, lo marquès, veent-la jove, tendra, rica e cobejada per molts, dubtant-se d'algun sinistre, la començà a sol·licitar ab lletres que li plagués venir-se'nn en Monferrat, colorant ab diverses maneres de rahons la causa de la sua anada. La Güelfa, que obedient era e amava son germà sobre tota la sua felicitat, de present se mes en camí e se n'anà a Monferrat, a una ciutat apellada Alva on son germà era. La qual per lo germa fonc rebuda honorablement, assignant-li una e la plus bella part de son palau per la sua estaja. E sovén la feia venir a menjar ab ell, o ell e la Andrea se n'anaven a menjar ab ella. E així estigueren alguns anys fraternalment comunicant.
4
Curial, servint lo marquès, jatsia que per ell fos molt amat, tant emperò s'era enamorat lo marquès de l'Andrea, sa muller, que ja no curava de degú, ans oblidava totes altres coses; per què lo dit minyó, qui notable entrada en casa d'aquell senyor havia haüda, per lo dit afeminat senyor era mès en oblit, e no anava així favorit, ornat, ne apunt, com feia d'abans que l'Andrea vengués.
...
Perque trobantse abatut e desfauorit nos metia auant axi com solia, ans se staua apartat, de que alguns enueiosos dels quals totes les cases dels grans senyors son plenes, hauien molt gran plaer. Perque lo fadri axi com aquell al qual seny no fallia, durant lo temps de la desfauor, per no perdre temps, apres gramatica, logica, rectorica e philosophia, e fonch valent home en aquestes sciencies e axi mateix poeta molt gran, entant que en moltes partides sabentse la sua sciencia deuench molt famos e era tengut en gran stima.
4.
LA Guelfa, la qual joue e fresca era e a la qual cosa alguna sino marit no fallia, trobant se molt bella e molt loada, rica, fauorida e ociosa, requerida e per molts sollicitada, veent que son frare nos curaua de donarli marit, ne a ella paria cosa honesta demanarlo, no podent resistir als naturals apetits de la carn qui ab continuus punyiments incessantment la combatien, pensa que si per ventura ella amas secretament algun valeros joue, puys que algun no sen apercebes, no seria desonestat, e que ja hauia esdeuengut a mes de mil altres; e posat que alguns per via de indicis, volent deuinar ço que no saben, sen apercebessen, no gosarien parlar de tan gran senyora com ella era. E axi dona licencia als hulls que mirassen be tots aquells qui eren en casa de son frare. E no hauent esguart a claredat de sanch ne a multitut de riqueses, entrels altres li plague molt Curial, car veent lo molt gentil de la persona e assats gentil de cor e molt saui segons la sua edat, pensa que seria valent home si hagues ab que. Perque pensaua auançar lo e daqui auant començal se a acostar e cridaual souen e parlaua ab ell molt volenterosament.
5.
HAUIA aquesta noble dona un procurador, lo qual reebia e tenia per ella totes les rendes de Mila e aquells administraua, home molt saui, secret e valeros, ja de edat de cinquanta anys, Melchior de Pando apellat. La Guelfa amaua molt aquest Melchior e fiaua dell no solament les riqueses ans encara tots los seus secrets. Perque un jorn parlant ella ab lo dit Melchior de tots aquells de casa del Marques, vench los a memoria Curial, lo qual Melchior loa molt, e malahi la pobretat del joue e la poca conexença del Marques. Car vijares li era que si aquell fadri hagues alguns pochs de bens, sens tot dupte deuendria molt valeros; de que la Guelfa mostrant hauer compassio pres carrech de aiudarlo, e adespit de la pobretat ferlo home. E tantost mana al dit Melchior quel sen menas a casa sua e que no descobrint li don li venia, lo metes en bon estat, e li donas del argent tant com lo dit Curial ne voldria en sabria despendre. Lo dit Melchior qui fill ne filla hauia, e amaua lo dit Curial poch menys que la Guelfa, lo pres per la ma e amenantlo sen a la sua casa, en la seguent forma li parla:
6.
CURIAL, yo conegui be ton pare lo qual fonch gentil home e molt prom e gran amich meu. He vista la entrada que fist en casa del Marques a la qual lo temps no ha succeyt segons li hauia donat principi, nem par que si disponga, car lo Marques no solament ha oblidat tu, ans encara si mateix e tots aquells de casa sua. E yo veent que fill ne filla no he, ne tals parents qui aiuden a despendre ço que Deus ma donat, he deliberat si posible es, que les mies fortunes en ma vida, e yo veent ho, aprofiten a algun, comunicarte de present alguna partida de mos bens, e si veure que en tu los obsequis nos perden, de molt maior be apres de mos dies te fare senyor. E no lexant respondre a Curial prenentlo per la ma lo mes en una cambra, e obrint una gran caxa plena tota del thesor de la Guelfa li dix:—Fill meu vet aci una partida de mos bens; pren ne aton plaer tant com te sera vijares que hages menester pera metret en bon estat, e no penses que per que ara non pusques portar tants com ne voldries, que gens per axo aquesta caxa not vedara lo pendren altre vegada; ans tots temps sera presta a ta ordinacio e non pendras huy tants que dema noy sien ja tornats, en manera que no sacabaran. Empero, fill meu, sies saui e veges que los estats se volen graduar e muntar per escala poch a poch.—Lo joue torbat ultra mesura daquesta tan gran nouitat, no hauia ardiment de fer se auant ne gosaua pendre dels diners. Empero lo prom pres daquella moneda e donali tanta com portar ne pogue e comanat lo adeu, lo licencia.
4.
LA Guelfa, la qual joue e fresca era e a la qual cosa alguna sino marit no fallia, trobant se molt bella e molt loada, rica, fauorida e ociosa, requerida e per molts sollicitada, veent que son frare nos curaua de donarli marit, ne a ella paria cosa honesta demanarlo, no podent resistir als naturals apetits de la carn qui ab continuus punyiments incessantment la combatien, pensa que si per ventura ella amas secretament algun valeros joue, puys que algun no sen apercebes, no seria desonestat, e que ja hauia esdeuengut a mes de mil altres; e posat que alguns per via de indicis, volent deuinar ço que no saben, sen apercebessen, no gosarien parlar de tan gran senyora com ella era. E axi dona licencia als hulls que mirassen be tots aquells qui eren en casa de son frare. E no hauent esguart a claredat de sanch ne a multitut de riqueses, entrels altres li plague molt Curial, car veent lo molt gentil de la persona e assats gentil de cor e molt saui segons la sua edat, pensa que seria valent home si hagues ab que. Perque pensaua auançar lo e daqui auant començal se a acostar e cridaual souen e parlaua ab ell molt volenterosament.
5.
HAUIA aquesta noble dona un procurador, lo qual reebia e tenia per ella totes les rendes de Mila e aquells administraua, home molt saui, secret e valeros, ja de edat de cinquanta anys, Melchior de Pando apellat. La Guelfa amaua molt aquest Melchior e fiaua dell no solament les riqueses ans encara tots los seus secrets. Perque un jorn parlant ella ab lo dit Melchior de tots aquells de casa del Marques, vench los a memoria Curial, lo qual Melchior loa molt, e malahi la pobretat del joue e la poca conexença del Marques. Car vijares li era que si aquell fadri hagues alguns pochs de bens, sens tot dupte deuendria molt valeros; de que la Guelfa mostrant hauer compassio pres carrech de aiudarlo, e adespit de la pobretat ferlo home. E tantost mana al dit Melchior quel sen menas a casa sua e que no descobrint li don li venia, lo metes en bon estat, e li donas del argent tant com lo dit Curial ne voldria en sabria despendre. Lo dit Melchior qui fill ne filla hauia, e amaua lo dit Curial poch menys que la Guelfa, lo pres per la ma e amenantlo sen a la sua casa, en la seguent forma li parla:
6.
CURIAL, yo conegui be ton pare lo qual fonch gentil home e molt prom e gran amich meu. He vista la entrada que fist en casa del Marques a la qual lo temps no ha succeyt segons li hauia donat principi, nem par que si disponga, car lo Marques no solament ha oblidat tu, ans encara si mateix e tots aquells de casa sua. E yo veent que fill ne filla no he, ne tals parents qui aiuden a despendre ço que Deus ma donat, he deliberat si posible es, que les mies fortunes en ma vida, e yo veent ho, aprofiten a algun, comunicarte de present alguna partida de mos bens, e si veure que en tu los obsequis nos perden, de molt maior be apres de mos dies te fare senyor. E no lexant respondre a Curial prenentlo per la ma lo mes en una cambra, e obrint una gran caxa plena tota del thesor de la Guelfa li dix:—Fill meu vet aci una partida de mos bens; pren ne aton plaer tant com te sera vijares que hages menester pera metret en bon estat, e no penses que per que ara non pusques portar tants com ne voldries, que gens per axo aquesta caxa not vedara lo pendren altre vegada; ans tots temps sera presta a ta ordinacio e non pendras huy tants que dema noy sien ja tornats, en manera que no sacabaran. Empero, fill meu, sies saui e veges que los estats se volen graduar e muntar per escala poch a poch.—Lo joue torbat ultra mesura daquesta tan gran nouitat, no hauia ardiment de fer se auant ne gosaua pendre dels diners. Empero lo prom pres daquella moneda e donali tanta com portar ne pogue e comanat lo adeu, lo licencia.