La màquina se'm va parar, dos cops; agenollat
vaig veure un eriçó aixafat entre les fulles,
mort. Era enmig de la gespa crescuda.
vaig veure un eriçó aixafat entre les fulles,
mort. Era enmig de la gespa crescuda.
Abans l'havia vist, i fins un cop li vaig donar menjar.
Acabava de fer malbé el seu món discret,
sense remei. No va servir de re enterrar-lo:
l'endemà em vaig llevar i ell no.
El primer dia després d'una mort, la nova absència
sempre és igual; hauríem d'anar amb compte
amb els altres, hauríem de ser amables
quan encara hi som a temps.
quan encara hi som a temps.
Traducció de Jordi Larios. Miscel·lània 10 anys de Quaderns Crema. Barcelona 1989. Recollit d'una piulada d'Adam Manyé.