Santiago Rusiñol, L'alegria que passa (1898) Biografia i escena primera

Santiago Rusiñol i Prats va néixer a Barcelona, el 25 de febrer de 1861, i va morir a Aranjuez, on havia anat a pintar, el 13 de juliol de 1831. La família de Santiago Rusiñol es dedicava a la fabricació de teixits, i ell, que era el més gran de tres germans, semblava destinat a continuar aquesta tradició. Així, a la mort dels pares, anà a viure amb l'avi patern, que el preparà perquè es pogués fer càrrec de l'important negoci familiar. Però les inclinacions de Santiago començaren ben aviat a portar-lo per uns camins del tot diferents, ja que se sentia fortament atret per la pintura, que fou, de fet, la seva veritable vocació. Deixeble, primerament, de Tomàs Moragues, es va inscriure més endavant a l'Escola de Llotja i esdevingué un dibuixant excel·lent. Amb Ramon Casas, gran amic i com ell interessat pels ambients pintorescos, donà la volta amb carro per Catalunya i demostrà la seva afecció a l'humorisme i la facècia. L'any 1884 participà en l'exposició inaugural de la nova Sala Parés i el 1888 féu un primer viatge a París, on, durant més de deu anys, visqué llargues temporades, amb una vida de bohèmia daurada. Col·leccionador important de ferros artístics, els va traslladar a una casa que ell i els seus amics denominaren "Cau Ferrat", a Sitges, que, posteriorment, esdevindria museu. A París comprà dos Grecos que traslladà al Cau l'any 1894, el de la tercera festa modernista. L'any 1890 va fer una exposició a Barcelona amb Casas i Clarassó, que significà el reconeixement d'un art nou que fou precisament per aquesta raó denominat modernista. Un viatge que féu a Itàlia amb Zuloaga (1894-1895) fou important per a la seva evolució, en consolidar el seu pre-rafaelisme, i Rusiñol es decantà pel simbolisme, tendència que centrà en els jardins arran d'un viatge a Granada. Jardins d'Espanya (1903) és una mostra d'aquesta temàtica, que ocupà, preferentment, els darrers trenta anys de la seva vida. Freqüentà la tertúlia del "Quatre gats", centre, en gran part, de la vida artística i literària de la Barcelona de final de segle, d'on procedeix un humorisme determinat que el caracteritza, i col·laborà a "L'Avenç" i a "Pèl & ploma".

     Rusiñol és, també, un escriptor important i polifacètic que conreà tots els gèneres amb una obra molt extensa. Anant pel món (1896) aplega narracions de caire autobiogràfic que fan referència als viatges que féu, però també a la seva infantesa. En canvi Oracions (1897) amb una prosa refinada i poètica, ha estat considerada el manifest més important del modernisme. El problema de l'artista i la societat, tema ben modernista i que tractà al teatre, es decanta cap a la crònica social en la seva obra més ambiciosa i unbànimement reconeguda, L'auca del senyor Esteve (1907), primerament novel·la i, després, obra teatral que fou estrenada el 1917. Les tres novel·les següents...

Carme Arnau, 

introducció a Rusiñol, Santiago. Teatre. MOLC. 1a. edició. Barcelona, 1981.  

En JOANET i en TÒFOL, mig ajaguts en un banc del peu de la iglésia; L'ARCALDE i dos o tres vells adormits en els pedrissos.

(A l'aixecar-se el teló els boters cantaran Tú eres la flor, en terceres; la campana tocarà tres batallades, de tant en tant, anunciant el rosari, que cantaran dintre, procurant donar a l'escena un aire d'ensopiment.)

ELS BOTERS (cantant):

          "Mis ocos se commobieron, ay!,