CARLES RIBA
LLÀTZER EL RESSUSCITAT
LLÀTZER EL RESSUSCITAT
L'escena d'aquest possible oratori és la Camarga. Un punt d'ella que no cal determinar; ni es podria, degut als continus canvis de dibuix que la platja i l'entrellat d'estanys han sofert a través dels segles. Basten els caràcters típics del paisatge, que, assuaujats i tot pels drenatges, ajuden encara al simbolisme volgut del poeta. Segons una tradició molt antiga, recollida per Mistral en el cant XI de Mireia, Llàtzer el ressuscitat va fer cap a Provença després de la mort de Crist i fou bisbe de Marsella. Hi fou dut miraculosament en un vaixell desguarnit, a bord del qual els rancuniosos prohoms de Judea l'havien enviat al naufragi juntament amb les tres Maries, la serventa Sara l'egípcia i altres sants deixebles de Jesús. El lloc de naixença de l'interlocutor de Llàtzer ha d'ésser situat en qualsevol dels països que grecs i llatins comprenien sota la denominació, respectivament, de Líbia o Àfrica. Només l'administració romana la precisà amb uns límits: els de l'actual Tunísia fins al golf de Gabes. No desplauria al poeta que el seu Africà —el seu Libys o Àfer— fos un compatriota de Sant Agustí; però és lícit que la imaginació del lector vagi més cap a ponent o més cap a llevant al llarg de la costa septentrional de la nostra Àfrica. Llàtzer i el pobre nàufrag s'entenen en grec, que no és la llengua materna ni de l'un ni de l'altre. Llàtzer el poia saber ja abans de deixar la seva Palestina, on no eren escassos els que se'n servien com d'una segona llengua. El que és evident és que el va practicar, (...)
Aquell capvespre el mar, broix als erms de Provença
Broix. 1 adj. [LC] Rònec, erm. / 2 adj. [LC] Sense res més, sol.
semblava no haver de prendre més la llum
ni els vents, cloure en l'acer d'un ja suprem costum
els flums d'eterna sal d'on sempre recomença.
Flum. m. [LC] ant. Riu.Una vegada més, Llàtzer pensà en la mort;
com tornant a viure un record
dels seus ulls —uns ulls grisos i de mirada llarga—
els suspengué en el pas de la claror,
nova, qui sap, enllà d'un últim horitzó,
en altres mons d'idea menys amarga.
I llavors mirà el seu company:
un mariner collit feia poc a la platja,
únic i flac bagot d'un mal viatge;
Bagot. 1 m. [AGA] [LC] Gotim de raïm que resta al cep després de veremar. 2 m. [AGA] Varietat d'olivera
Bagot. 1 m. [AGA] [LC] Gotim de raïm que resta al cep després de veremar. 2 m. [AGA] Varietat d'olivera
com que tenia un nom estrany,
més fàcilment li deien l'Africà; coneixia
per Llàtzer la història de Crist
però es reconeixia
molt millor en la d'Ulisses i, com ell, quan mentia
per estimar-se, veia el que creia haver vist.
«Calma blanca o tempesta,
són les mateixes aigües i és el mateix renec...»
Volia l'Africà dir més, brandant la testa;
però es va perdre en el seu grec.
Només dels dos els ulls, per una experiència
no dissemblant marcits, i els pensaments
són, durant una estona, al silenci vivents.
El cel s'apaga, trist d'eterna paciència.
Fins que el nàufrag reprèn: «Esclato si no ho dic:
tu sempre has tingut un amic
poderós: no en vaixell... guarnit o no: en xalana
de pacífic canal
t'hauria fet passar la mar descominal,
per situar-te amb grecs, que són genteta humana.
Sóc pobre; pensa-hi, ara que també ets pobre tu:
mai per mi no ha fet tanta màgia ningú.
He tingut voluntat per a poder dir meva
«Calma blanca o tempesta,
són les mateixes aigües i és el mateix renec...»
Volia l'Africà dir més, brandant la testa;
però es va perdre en el seu grec.
Només dels dos els ulls, per una experiència
no dissemblant marcits, i els pensaments
són, durant una estona, al silenci vivents.
El cel s'apaga, trist d'eterna paciència.
Fins que el nàufrag reprèn: «Esclato si no ho dic:
tu sempre has tingut un amic
poderós: no en vaixell... guarnit o no: en xalana
de pacífic canal
t'hauria fet passar la mar descominal,
per situar-te amb grecs, que són genteta humana.
Sóc pobre; pensa-hi, ara que també ets pobre tu:
mai per mi no ha fet tanta màgia ningú.
He tingut voluntat per a poder dir meva
la força que em venia, fins a cor, de no sé
quin brut roquer de vida on el món se sosté,
amb el seu mar... El mar, del meu risc sense treva
lliça —tan dolça, amb tot... Senyor ressuscitat
t'ho diu aquest ofès i humiliat
campió sense palma de les vogues forçades:
he anat a fons tres vegades
i és nedant, nedant jo, que sempre m'he salvat
quin brut roquer de vida on el món se sosté,
amb el seu mar... El mar, del meu risc sense treva
lliça —tan dolça, amb tot... Senyor ressuscitat
t'ho diu aquest ofès i humiliat
campió sense palma de les vogues forçades:
he anat a fons tres vegades
i és nedant, nedant jo, que sempre m'he salvat
Llàtzer, a l'Evangeli segons Sant Joan (Jo. 11,1 - 11,53) - Bíblia de Montserrat
11 Llàtzer, ressuscitat.— 1 Hi havia un malalt, Llàtzer, de Betània, el poble de Maria i de Marta, la seva germana. 2 Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els seus cabells; i era el seu germà, Llàtzer, el qui estava malalt. 3 Les dues germanes, doncs, enviaren a dir-li: «Senyor, aquell qui estimeu està malalt». 4 En sentir-ho, Jesús digué: «Aquesta malaltia no és mortal, sinó que és per a glòria de Déu, perquè el Fill de Déu sigui glorificat a causa d'ella». 5Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6 Quan va sentir que estava malalt, es va quedar encara dos dies allà on era. 7 Després diu als deixebles: «Tornem a la Judea». Els deixebles li diuen: «Rabbí, ara mateix els jueus us volien apedregar, i un altre cop hi torneu?» 9 Jesús respongué: «¿No té dotze hores, el dia? Si un camina de dia, no ensopega, perquè veu la llum d'aquest món; 10 però, si camina de nit, ensopega, perquè no té la llum». 11 Dit això, va afegir: «Llàtzer, el nostre amic, dorm, però vaig a despertar-lo». 12 Els deixebles li digueren: «Senyor, si dorm rai, es posarà bo». 13 Jesús havia parlat de la seva mort, però ells es pensaven que parlava del dormir del son. 14 Jesús els digué llavors clarament: «Llàtzer és mort, 15 i m'alegro per vosaltres de no haver estat allà perquè cregueu; però anem-hi». 16Aleshores Tomàs, l'anomenat «Bessó», digué als con deixebles: «Anem-hi també nosaltres, a morir amb ell».
17 Quan Jesús hi arribà, el trobà que ja era al sepulcre de feia quatre dies. 18 Betània era a prop de Jerusalem, cosa de quinze estadis. 19 Molts dels jueus havien anat a casa de Marta i de Maria a consolar-les del seu germà. 20 Així que Marta va sentir que Jesús arribava, sortí a trobar-lo; Maria, en canvi, s'estava asseguda a casa. 21 Marta digué llavors a Jesús: «Si haguéssiu estat aquí, no s'hauria mort el meu germà; 22 ja sé, però, que tot el que demaneu a Déu, ell us ho concedirà». 23 Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». 24 Marta li fa: «Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció, el darrer dia». 25 Jesús li diu: «Jo sóc la resurrecció; qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà. ¿Ho creus, això?» 27 Ella li respon: «Sí, Senyor, jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu, que havia de venir al món». 28 Havent dit això, se n'anà, i cridà Maria, la seva germana, dient-li en secret: «El Mestre és aquí i et crida». 29 En sentir-ho ella, s'aixecà de pressa, i l'anà a trobar. 30 Jesús encara no havia arribat al poble, sinó que era encara a l'indret on Marta s'havia trobat amb ell. 31 Els jueus que eren amb ella a la casa i la consolaven, en veure que Maria s'havia aixecat de pressa i havia sortit, la seguiren pensant-se que se n'anava al sepulcre per plorar allí. 32 Quan Maria arribà on era Jesús, en veure'l, se li deixà caure als peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, no s'hauria mort el meu germà». 33 Quan Jesús la veié plorant, i plorant també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es va contorbar. 34 Preguntà: «On l'heu posat?» Li digueren: «Senyor, veniu a veure-ho». 35 I a Jesús se li negaren els ulls. 36 Els jueus deien: «Mireu com se l'estimava!» 37 Però alguns d'ells digueren: «¿No podia, ell que va obrir els ulls del cec, fer també que aquest no morís?» 38 Jesús, una altra vegada commogut dintre seu, arriba al sepulcre: era una cova, coberta amb una pedra. 39 Jesús diu: «Traieu la pedra». Marta li contesta: «Senyor, ja fa fortor, ja és el quart dia». 40 Jesús li respon: «¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu? 41 Tragueren, doncs, la pedra. Llavors Jesús alçà els ulls i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m'heu escoltat; 42 jo prou sabia que sempre m'escolteu; però ho he dit per la gent que m'envolta perquè creguin que vós m'heu enviat». 43 I, havent dit això, cridà amb veu forta: «Llàtzer, vine a fora!» 44 I el mort va sortir, lligat de peus i mans amb faixes, i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: «Deslligueu-lo i deixeu-lo anar».
Les autoritats jueves decideixen fer morir Jesús. 45 Molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i van veure el que havia fet van creure en ell; 46 però alguns anaren a trobar els fariseus i es contaren el que Jesús havia fet. 47Aleshores els grans sacerdots i els fariseus convocaren consell i deien: «Què fem? Aquest home fa Molts miracles. 48 Si el deixem fer així, tothom creurà en ell, i vindran els romans i ens destruiran el lloc sant i el nostre poble». 49 Però un d'ells, Caifàs, que era el gran sacerdot aquell any, els digué: «Vosaltres no hi enteneu gens, 50 ni teniu en compte que val més que un sol home mori, que no pas que es perdi tot el poble». 51 Això, no ho va dir de per si mateix, sinó que, com que era el gran sacerdot, profetitzà que Jesús havia de morir pel poble; 52 i no solament pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. 53 D'ençà d'aquell dia, doncs, resolgueren de matar-lo.