Es va publicar com a sèrie el 1849 i el 1850 en 19 fulletons mensuals de 32 pàgines i dues il·lustracions de Hablot Knight Brown, més conegut com a Phiz. El mateix 1850 David Copperfield es va publicar com a llibre i Dickens el tingué sempre com el seu favorit. Sovint també se'l considera un punt d’inflexió en la seva obra, que separaria les seves novel·les de joventut de les de maduresa.
En la novel·la, Dickens reprèn aspectes autobiogràfics de la seva joventut, a propòsit de la disciplinació de la vida moral i emocional del protagonista, que haurà d’aprendre a anar en contra del "primer impuls erroni del cor indisciplinat". La famosa línia d'obertura de la novel·la precisament és, en la traducció de Joan Sellent:
"Si seré jo l'heroi de la meva pròpia vida o bé aquest títol recaurà en algú altre, aquestes pàgines ho diran..."
La novel·la, doncs, té el tema principal en el creixement i el canvi personal, però Dickens també satiritza molts aspectes de la vida victoriana, des de la condició de la dona en el matrimoni, l'estructura de classes, el sistema de justícia penal, la qualitat de les escoles o l'ocupació dels nens a les fàbriques. Sovint veurem com els poderosos abusen dels febles i indefensos. «Dickens se centra en els orfes, les dones i els discapacitats mentals per demostrar que l'explotació, no la pietat o la compassió, és la regla en una societat industrial».
David Copperfield va néixer a Blunderstone, Suffolk, Anglaterra, sis mesos després de la mort del seu pare. La seva mare —Clara Copperfield, amorosa i infantil— i la seva amable mestressa de casa —Clara Peggotty— el crien aquí. Però quan té set anys, la seva mare es casa amb Edward Murdstone sense haver-li dit que tenia previst casar-se, durant una visita que ell feia a la família de Peggotty, a Yarmouth. El seu germà pescador, Daniel Peggotty — el senyor Peggotty— viu en una barcassa varada, amb la seva neboda adoptiva Emily, i Ham, i també una vídua gran, la senyora Gummidge. En fi, la llista de personatges no pararà de créixer!
CHARLES DICKENS
—Clara, estimada, —va dir el senyor Murdstone—: refrena't! Control control per damunt de tot!... Davy, com estàs noi?»
Cap. III. Pàg. 97.
Tornant de la primera estada a Yarmouth. Clara Copperfield - senyor Murdstone - Peggotty
«Si algú m'hagués dit, aleshores, que tot allò no era més que un joc brillant, amb l’únic objectiu de passar l’estona i d’esbravar la seva vitalitat, només pel gust irreflexiu de sentir-se superior, en un simple afany despreocupat i gratuït per guanyar allò que per a ell no tenia cap valor i, un cop guanyat, llençar-ho de seguida... si, com dic, aquell vespre algú m’hagués volgut fer creure una mentida com aquesta, no sé pas com hauria reaccionat, ni si hauria estat capaç de contenir la meva indignació!»
(If anyone had told me, then, that all this was a brilliant game...)
Cap. XXII. Pàg 539.
A la barcassa de Yarmouth, Steerforth – senyor Peggotty – senyora Gummidge – Ham - Emily
«...i m’adono que la vida, en realitat, és una suma de petites nimietats».